Organitza: Foto Torroella
Amb el suport de: Ajuntament de Torroella, Diputació de Girona, INSPAI (Centre de la Imatge Diputació de Girona), Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya
Col·labora: Museu de la Mediterrània
"Quan la tempesta és a dins costa trobar aixopluc. El fetge s’esberla i surten coses com aquest seguit de fotografies. Una mostra d’aquell clot a l’estómac que et regira per dins i procures mantenir silenciat.
Un buit que cada dia regues amb paciència renovada i que, amb afany incansable, proves de farcir-ne les escletxes perquè no en surti la bèstia enarborada. Un animal d’intestí exasperat que desperta entre les tres i les quatre de la matinada, remena carronya, talla l’alè, accelera el pols o et xucla l’aire per dins. Un escurçó disfressat que busca la llum en cada racó, com nosaltres.
Com ens ensenya la lluna, però, no ens fa falta estar senceres per brillar; per treure aquesta fortalesa de dona, portar el timó amb passió, fer crema de carbassa per sopar o somriure a les estrelles.
En aquesta exposició hi trobareu una mirada plena de caos, però que complementa allò que ens acompanya dins nostre: un desastre que pot esdevenir meravellosament extraordinari.", Alèxia Ros
Sara Savall
Nascuda el 1980 a Salamanca, la Sara Savall coneix durant la seva infantesa paisatges tan diversos com la Barcelona preolímpica o els petits pobles rurals de la comarca de la Selva. La primera joventut transcorre a Santa Coloma de Farners, des d'on començarà a desenvolupar una mirada curiosa i atenta envers la natura que l'envolta -els boscos d'alzines, l'aigua, el cel mediterrani- i alhora una sensibilitat especial per a les persones, la seva vida interior i la manera com aquesta s'expressa a través de l'art, especialment la música.
La Sara tria des de ben jove la càmera com a eina de comunicació i la fotografia com a llenguatge. Sovint parafraseja Lewis Hine: «si pogués dir-ho amb paraules no em seria necessari carregar una càmera». La seva obra treballa tot allò que no es pot expressar verbalment i canalitza la intensitat del món emocional a través de les imatges. Opta per un blanc i negre íntim i suggestiu que convida a la introspecció i a la reflexió pausada.
Es defineix essencialment com a autodidacta, però la seva obra està inspirada per artistes de totes les disciplines. El seu mentor és l'artista Frederic Lebail, i la seva fotògrafa de capçalera Francesca Woodman. Exposa per primera vegada a Banyoles, el març de 2023 a La Local, on presenta el 8 (BUIT). El 2024 és seleccionada per exposar a la XV Biennal d'Olot.