Francisco Guerrero: Oyd, oyd una cosa / Mi ofensa es grande / Pues la guía d’una estrella / Baxóme mi descuido / Dios los extremos condena / Luca Marenzio: Qual mormorio soave / Sigismondo D’India: Ma con chi parl’ahi lassa? / Carlo Gesualdo: Sospirava il mio core / O mal nati messaggi / Claudio Monteverdi: Ch’io t’ami / Deh! bella e cara / Ma tu più che mai / Ah Dolente Partita / Io mi son giovinetta / Lamento d’Arianna: Lasciatemi morire — O Teseo, Teseo mio — Dove, dov’è la fede — Ahi, che no pur risponde
Aquest concert es presenta com un diàleg entre la música vocal espanyola i la italiana que va marcar la transició entre el Renaixement i el primer Barroc. El programa consta de dues parts: la primera, recull peces que formen part de les Canciones y villanescas espirituales de Francisco Guerrero, compositor sevillà que fou un dels puntals de la música del Renaixement espanyol a finals del segle XVI. Guerrero era sacerdot i mestre de capella, i això explicaria per què la temàtica, a diferència dels madrigals italians, és principalment religiosa. En la segona part del programa es presenten una sèrie de madrigals amb textos profans a cinc veus de compositors italians, amb el Lamento d’Arianna de Monteverdi com a pilar principal, amb altres de Luca Marenzio, Carlo Gesualdo i Sigismondo D’India. El títol del concert fa referència a un dels anomenats madrigalismes, que van crear els últims compositors del gènere del madrigal, un recurs amb el qual una nota cau fins a la nota següent més greu, emfatitzant la idea de sospir a través de la música. Aquesta relació forta entre el text i les emocions amb la música és el tret més característic dels madrigals.