Claudio Constantini, bandoneó

PROGRAMA

Johann Sebastian Bach: Fantasia cromàtica i fuga en Re menor, BWV 903 /  Ària de la Suite orquestral en Re major, BWV 1068 / Girolamo Frescobaldi: Gagliarda en Sol menor / Johann Sebastian Bach: Xacona de la Partita múm. 2 en Re menor, BWV 1004 / Johann Sebastian Bach / Alessandro Marcello: Concert en Re menor, BWV 974 / Dietrich Buxtehude: Preludi coral Mensch, willst du leben seliglich / Johann Sebastian Bach: Tocata i fuga en Re menor, BWV 565 

Conegut com l’instrument solista de les orquestres de tango, el bandoneó és un acordió quadrat de botons inventat cap al 1840 a Alemanya per Heinrich Band, un comerciant d’instruments que volia oferir a la seva clientela un acordió amb més possibilitats, «una petita orquestra», deia la propaganda que acompanyava els seus instruments. Amb el temps, l’instrument va arribar a Argentina a través dels immigrants alemanys i  no va trigar massa a fer fortuna en les primeres orquestres de tango. Més enllà del tango, Claudio Constantini ens trasllada als orígens d’aquest instrument, creat per tocar la música popular a mitjan segle XIX i molts dels corals que es cantaven a les esglésies, en aquest programa barroc amb Bach com a protagonista.